Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

recaure

1 1 v. intr. [LC] [MD] Algú, tornar a caure malalt d'una malaltia de què estava convalescent.
1 2 v. intr. [LC] Tornar a caure en una falta, un vici, etc.
2 1 v. intr. [AD] [LC] Una càrrega, un treball, una responsabilitat, etc., venir a caure sobre algú. En surten, de feines extraordinàries! I totes recauen sobre mi.
2 2 v. intr. [AD] [LC] Una acció, afectar directament algú o alguna cosa. La persona sobre la qual recau l'acció expressada pel verb. En aquest litigi recaurà una sentència absolutòria.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions